Abril 2012

3/4/12

Cloudy again. I think that we talk about the weather here in Catalonia as much as we do in Britain. There is a slight difference in emphasis perhaps but it is pretty high on the list of opening conversational gambits. It usually opens with reference to the heat, which I find rather odd since you would think that one is used to heat in Catalonia in July/August. It is like us remarking on the rain stopping play in the cricket. Still, always a fruitful topic.

Ennuvolat altra vegada. Crec que a Catalunya parlem del temps gairebé tant com a Anglaterra. Hi ha una lleugera diferència en l’èmfasi, potser, però és un dels top ten dins de les tàctiques per obrir converses. En general, a Catalunya, s’utilitza en relació amb la calor, la qual cosa em semblava bastant estranya, ja que es podria pensar aquí només fa calor al juliol i l’ agost. És com nosaltres remarcant el tema cada vegada que la pluja interromp el joc de cricket. De tota manera, és cert que sempre és un tema fructífer.

8/4/12

Easter Day. After some days raining, sunny again. But like all those engaged in toiling in the fields, bringing forth goodness from the earth – there is always something to complain about with the weather. Now that we have had rain and the sun has returned, we have the perfect growing conditions – for weeds! You can virtually hear them crashing out of the ground in their hurry to go forth and multiply. One minute they are small little green shoots, you turn your back and they are the size of the Triffid vines – just more of them!

Dia de Pasqua. Després d’uns dies de pluja, una altra vegada assolellat. Però igual que tots els que participen en el dur treball del camp, donant a llum la bondat de la terra-sempre hi ha alguna cosa per queixar-se sobre el temps. Ara que hem tingut pluja i el sol ha tornat, tenim les condicions perfectes per al cultiu: les males herbes! Virtualment quasi bé les pots sentir lluitant per sortir de la terra, tenen pressa per sortir i es multipliquen. En un instant, hi ha petits brots verds, els dónes l’esquena i ja són de la grandària de les trífides vinyes – o fins i tot més grans!

16/4/12

Spring is definitely in the air and more particularly in my step. Hip hip hurray, huzzar, bloody marvellous, thank god…. I have finally finished pruning and I still have all my fingers, but there remains a big question with regard to my sanity. Now I have to stagger up and down the rows to pick up all the cuttings (‘restos’) and we are talking 15,000 vines here.

More hell for the ankles!

La primavera definitivament és en l’aire, més en concret, al meu pas. Hip, hip,hurra, Huzzar, meravellosament sagnant, gràcies a Déu …. Per fi he acabat la poda i encara conservo tots els meus dits!  Però encara queda una gran pregunta pel que fa a la meva salut mental. Ara he de recórrer amunt i avall les fileres de vinya per recollir tots els talls (les restes) i estem parlant de 15.000 vinyes a Colltor!

Més infern per als turmells!

20/4/12

As I mentioned spring really is here. The cuckoos arrived on 22nd March this year, the swifts and swallows followed a couple of days later and I am now waiting for the hoopoes. The daffodils are well over, the trees and shrubs are all  impossibly bright green, as are the fields of wheat. The verges are growing and covered in all manner of wild flowers, although we are not yet in the full flush because of the lack of rain earlier in the year. But they are coming on a pace because we had a shed load of the glorious wet stuff over Easter – when else…

Com ja he esmentat la primavera és realment aquí. Els cu-cuts aquest any van arribar el 22 de març , els falciots i les orenetes va seguir-los a un parell de dies més tard i ara esticesperant que les puputs. Els narcisos ja estan bastant oberts, els arbres i arbustos són d’un verd increïblement brillant, igual que els camps de blat. Als vorals hi estan creixent tota mena de flors silvestres i en queden ben coberts, tot i que encara no estem en l’apogeu a causa de la faltade pluges a principis d’any. Però s’estan obrint pas perquè vam tenir una càrrega humida durant la Setmana Santa- quan sinó…

24/4 /12

The vines are begining to sprout now. It seems to happen over night. One minute they are just bare wood with two buds on each spur (and there are two spurs per lateral, and two laterals per vine). The next thing the first leaves begin to emerge which are a delicate pale apple green with a soft pink interior. After a week or so there is a faint green tinge over the vines, then suddenly a clear green as the little devils take off.

Les vinyes estan començant a brotar ara. Sembla ocórrer durant la nit. Al principi només són una branca al descobert amb dos rovells a cada ramal (i hi ha dos esperons per lateral i dos laterals per cep). I després ja comencen a emergir les primeres fulles  que són d’un verd pàl · lid, delicat, de color poma, amb un interior de color rosa suau. Al cap d’una setmana aproximadament, hi ha un lleuger tint verd a les vinyes i, de sobte, un color verd clar apareix de sobte com els mateixos dimoniets.

28/4/12

The vines don’t sprout at the same time. Merlot shoots off like Usain Bolt, seeming to grow before your very eyes. Not only  from the buds  that you have carefully and laboriously pruned but they seem to sprout from all over the vine. The vines look like so many teenagers with pink pimples all over their trunks, laterals and spurs – of course you can’t leave them and the next pruning job is called ‘Green Pruning’ . Some sucker (me) trudges up and down the rows (again) removing any extraneous growth. The Cabernet is the slowest to get going – the vine tortoise to the merlot hare, it gets there in the end.

Els ceps no floreixen alhora. El Merlot dispara com l’atleta jamaicà Usain Bolt, sembla que creixi just davant dels nostres ulls. I no només sorgeixen d’aquells brots que tu acurada i laboriosament has podat sinó que que brollen de tot arreu del cep. Les vinyes tenen un aspecte adolescent amb tt de grans de color rosa arreu del tronc, laterals i esperons – per descomptat que no els pots deixar fer al seu aire i el proper treball de poda és el que s’anomena “poda en verd”. Algun ximple (o sigui jo) ara avança altra vegada lentament amunt i avall de les files eliminant qualsevol creixement estrany. El Cabernet, en canvi,  és el més lent a posar-se en marxa – seria la tortuga de la vinya envers del merlot-llebre, ja que l¡atrapa al final.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: